IDENTITAT I TERRITORI

El Dimarts 29 de Novembre, a la classe de GITIC I COED vam dur a terme la presentació del treball "Identitat i Territori".
En aquest treball se'ns plantejava fer una relació entre quin era el territori i la identitat comú que unia les persones del grup, en aquest cas l'Aurora Miró, la Irene Moya i jo.

En un primer moment no vam saber establir aquesta relació, però després de veure'n diferents exemples vam dedicir que el nostre territori comú era el METRO DE BARCELONA.

Vam escollir aquest tema per dos motius diferents. En primer lloc, totes tres integrants del grup som residents a Barcelona, de manera que el metro està inclòs dins el nostre dia a dia. L'utilitzem per anar a la universitat, per anar a la feina, i per moure'ns a qualsevol lloc que ens interessi. D'aquesta manera el metro forma part del nostre dia a dia a la ciutat, i és quelcom que compartim.
En segon lloc, creiem que el metro és un lloc on hi conflueixen molts tipus de persones. És fàcil trobar en un mateix trajecte a nens, jubilats, treballadors, estudiants, estrangers, catalans, i un llarg etcètera. Això ens va dur a observar que el metro té una diversitat que pot resultar molt enriquidora a nivell educatiu, ja que permet observar la complexitat de la societat en la que vivim concentrada en un espai comú.

Després de fer aquest plantejament inicial vam decidir que seria interessant centrar-nos en l'educació al metro, de manera que hi vam distingir els tres tipus d'educacions: la Educació Formal, la Educació No Formal i la Educació Informal.


En l'àmbit de l'Educació formal vam trobar diverses escoles de Barcelona que han treballat amb el metro com a  centre d'interès. És a dir, utilitzant com a eix central el Transport Públic de Barcelona han pogut treballar altres competències curriculars, tals com l'ètica, les matemàtiques o la llengua.

En l'àmbit de l'Educació No Formal vam distingir diverses campanyes dutes a terme des de TMB per tal d'educar als ciutadans envers les correctes actituds dins del metro.

En l'àmbit de l'Educació Informal vam creure convenient destacar que, degut a la diversitat de persones dins del territori del metro, dia a dia es dónen situacions que permeten crear una sèrie de patrons de comportament estereotipats en relació a aquest àmbit, i que poc a poc es poden traslladar a altres situacions de la vida quotidiana de cadascú. Cedir el seient a una persona gran, deixar sortir abans d'entrar, o ajudar a una persona invident a moure's per les xarxes de metro en poden ser algun exemple.

Finalment, vam incloure un vídeo d'una publicitat anglesa, el lema de la qual és "Children see. Children Do", fent referència a que l'educació dels infants no només depèn d'allò que els puguem ensenyar, sinó també d'aquelles actituds que dia a dia veuen, i que tendeixen a repetir.

Llegir, Escriure, Parlar i Escoltar

Durant les primeres classes de COED vam parlar de l'estreta relació entra aquests quatre termes: llegir, escriure, parlar i escoltar.

D'aquesta manera vam considerar que llegir no és només saber unir el so d'uns fonemes; que escriure no significa tansols col·locar paraules enllaçades entre si amb un sentit; parlar no vol dir només emetre sons; i que escoltar va molt més enllà se captar ones sonores a través del nostre òrgan auditiu.

LLEGIR

 

• Llegir no vol dir crear una rèplica del que l'escriptor ha volgut dir, sinó interioritzar el que diu el text i fer-lo nostre. És un procés actiu en el que el lector aporta els seus coneixements per a desxifrar el que ha escrit l'autor, i adaptar-se el text als seus esquemes.
• Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu, per alguna finalitat. L'objectiu ens guia la lectura, aquests poden ser molt variats i determinen les estratègies que fem servir i el control sovint inconscient que fem sobre la lectura.

• Llegir significa enfonsar-se en un procés de predicció. És a dir, a mida que anem llegint, ens anem creant unes expectatives del text, del què passarà, i del que pot venir a continuació. Llegir ens permet formular-nos hipòtesis i fomentar la imaginació

ESCRIURE

Escriure passa per alinear un conjunt de grafismes i paraules en un paper amb un significat concret. Però no només és això. Escriure comporta elaborar un text amb un significat i amb un objectiu concret. D'aquesta manera no és el mateix escriure una novel·la, que escriure una carta, o una llista de la compra.

Per tal d'escriure, amb tot el seu significat, comporta tenir present tot el procés d'elaboració del text:

• Els aspectes formals: la cal·ligrafia, el suport, la disposició de l'escriptura en el paper, etc.
• Els aspectes lingüístics: la morfologia, el lèxic, la semàntica utilitzada, la sintaxi, etc.
• La cohesió i la coherència: que el text estigui ben estructurat, i tingui un sentit en tot el seu conjunt.

PARLAR

L'acte de parlar no només significa emetre una serie de sons. Parlar vol dir establir comunicació, fer traspàs d'una informació, emetre sons amb la finalitat de buscar la comprensió i l'escolta de l'altre interlocutor. Així doncs, ens és molt complicat establir una conversa amb persones que no parlen el nostre mateix idioma. 

Cal remarcar que el concepte "parlar" no només engloba el llenguatge verbal i oral, sinó que sovint parlem a través d'un llenguatge no verbal; i moltes d'altres, ho fem també a través del llenguatge de signes o del mètode Braille. 

Parlar és comunicar.

ESCOLTAR

Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment. Però lluny d'això, escoltar no vol dir, únicament, captar els sons a través de les nostres orelles (d'això se'n diu sentir), sinó és prestar atenció a allò que estem sentint i donar-li un significat.

Escoltar passa per fer silenci; un silenci no només oral, sinó un silenci també interior. Un silenci que ens permeti orientar tots els nostres sentits cap a allò que volem escoltar.

Les habilitats lingüístiques són essencials per tots nosaltres. Pensem que aquestes quatre actituds són normals i quotidianes per la majoria de nosaltres, però malgrat això, penso que bona part dels humans no donem suficient importància a saber escoltar, ni a saber parlar, escriure o llegir. Precisament per això, penso que formar els futurs mestres en aquestes habilitats aporta una continuïtat en aquests quarte arts -si és que els podem anomenar així-, i assegurar la seva permanència en les generacions futures.

"Escoltar ens ajuda a entendre, parlar ens ajuda a ser, llegir ens enriqueix i escriure...escriure ens fa ser qui som".

Cançons descriptives

El dia 11 d'Octubre, a la classe de COED vam treballar la descripció. La activitat que vam dur a terme aquest dia serviria de precedent per més tard dr a terme l'activitat del "Qui ets tu?", en la qual s'havia de descriure a un/a company/a de classe.

En aquesta activitat d'analitzar cançons descriptives, en vam analitzar quatre:

• Gripau blau: Aquesta cançó, adreçada als nens, és un clàssic infantil català. La seva lletra descriu la prepotència i l'orgull d'un gripau. Fa un paralel·lisme amb les persones, pretenent donar una lliçó moral.
• Lila: Aquesta cançó fa una descripció d'una noia amb una personalitat forta, segura d'ella mateixa; però que a la vegada és fràgil i sensible, tot i que la seva carcassa no la deixi mostrar-ho.
• Pedro Navaja: Aquesta cançó, de Rubén Blades, fa una descripció minuciosa d'una situació concreta: la d'un home borratxo i un delinqüent. A través del desenvolupament de la història es pretén donar una lliçó moral.
• Com un puny: Aquesta cançó, de Raimon, descriu el sentiment de soledat i anyorança cap a la seva dona, a qui ha hagut de deixar a Itàlia. Fa una descripció detallada dels propis sentiments.
• Nit de Sant Joan: Aquesta cançó, de Jaume Sisa, fa una descripció de la màgia de la nit de Sant Joan, coneguda per les fogueres i els follets.

Tot seguit, vam analitzar diferents poemes visuals de Joan Brossa. La seva poesia, lluny de ser escrita, es caracteritza per fer-se a través d'imatges descriptives que, en bona part, permeten que cadascú en fagi la seva propia interpretació.

Pistola - Joan Brossa

Clau - Joan Brossa

Qui ets tu?

A vegades coneixem a les persones pel seu nom, per on estudien, o pels seus trets físics; però difícilment podem fer un paralel·lisme amb algun aspecte personal.

Des de l'assignatura de COED ens van proposar una activitat anomenada "Qui ets tu?". Aquesta consistia en realitzar una fotografia que fes referència a algun tret característic d'una persona escollida de la classe. La característica, però, havia d'anar més enllà de la protada física que ja tots coneixíem; havia de destacar alguna potencialitat o qualitat de la persona.

En la meva activitat vaig voler destacar la lluminositat d'una persona: l'Aurora. Ella va ser la primera persona amb la que vaig establir contacte els primers dies de classe. Diuen que les primeres impressions sempre són bones, i en aquest cas no havia de ser menys. A l'entrar en una classe d'un lloc desconegut, amb gent de tot arreu que no coneixes, i amb una metodologia completament diferent em vaig sentir una mica perduda. Dins de tot aquest mar mogut i confús, ella va significar un punt de suport.

Per això vaig voler representar la seva qualitat amb aquesta fotografia: enmig d'un ambient poc clar, confús i de certa tempor pel què ens trobariem a Blanquerna, ella m'ha aportat aquella pinzellada de confança i alegria, aportant colors, lluminositat i alegria.


Opinió: Penso que aquesta activitat va servir molt per conèixre'ns els uns als altres, malgrat haver compartit pocs dies de classe. Va ser difícil destacar qualitats d'algú a qui feia poc temps que coneixia, però tot i així crec que és una molt bona activitat per trencar el gel.

Prezi

Després de molts anys utilitzant el Power Point per crear presentacions i recolzar-les en un suport TIC que fos sintètic i atractiu als ulls, des de URL - Blanquerna ens han ensenyat un nou programa que permet fer-ne d'altres més dinàmiques: el Prezi.

Tal com he dit abans, aquest programa funciona com a suport de presentacions i/o exposicions. La seva interície és molt més interactiva que la d'altres programes semblants, i permet crear unes presentacions extenses, i adequades al ritme que cal seguir.

Un bon exemple de presentació prezi és la següent explicació de Coca-Cola:

El Prezi és un programa gratuït per a tots aquells que siguem estudiants, i per entitats educatives. penso que el seu ús és cada vegada major degut a la seva capacitat de presentar tots els temes que siguin possibles a través d'una presentació dinàmica i atractiva als ulls

Twitter.

Les xarxes socials són, cada vegada, una eina més utilitzada per a tots els usuaris d'internet. Aquestes xarxes permeten la interacció entre molts internautes, i a la vegada facilitar l'intercanvi d'informacions. A classe hem aprofundit en el funcionament de twitter, una eina amb un gran potencial informatiu. Les grans quantitats d'informació que proporciona, i la capacitat de seleccionar-la per temàtica, o hastags, són una interessant proposta.

Twitter, a diferència de les altres xarxes socials, està considerada com una potentíssima eina d'informació, ja que el filte de la censura és inutil en aquest mitjà. En ell, els usuaris poden consultar el TL (Time Line, concepte en anglès que designa tots els "tuits" o "piulades" que fa un usuari) de qualsevol persona que els interessi, sense privacitat. A la vegada, el Twitter permet "seguir" a qualsevol usuari, és a dir, subscriure's a les seves publicacions per tal de veure-les a l'inici un cop s'obri el twitter. Les publicacions de Twitter estàn limitades a 140 caràcter únicament, de manera que obliga a tots els seus usuaris a sintetizar la informacio, sense possibilitat d'allargar-se. El missatge clar, concret i sintetizat és una de les característiques més evidents de Tqitter.

Per una altra banda, el Twitter permet crear "hastags". Aquest concepte fa referència a destacar les paraules claus de cada piulada, per tal d'agrupar-les i crear un espai on apareguin totes les paraules claus. D'aquesta manera, es facilita la opció de consultar tuits i informacions relacionades amb un mateix tema.

En aquest exemple veiem com la paraula clar és "Blanquerna", de manera que posant el símbol "#" davant de la paraula creem un hashtag. Al clicar a sobre d'aquest hastang, el twitter ens redicrecciona, directament, a un TL on tots els tuits que hi apareixen tenen la paraula clau "#blanquerna". Finalment, crec que és oportú comentar una frase molt utilizada des de la creació de Twitter. En el moment d'aparèixer Facebook, es deia que "qui no té facebook és que no existex", fent patents l'ús molt extès d'aquesta xarxa. Després de l'aparició de twitter, aquesta frase ha anat més enllà afirmant "qui no té facebook no existeix, però qui no té twitter no pensa". Aquesta veu popular ja indica el gran potencial informatiu que té aquesta xarxa social. És un lloc on la reflexió, la informació i el compartir idees estàn a l'ordre del dia i permeten accedir a tots tipus d'informacions que, moltes vegades, són censurades pels mitjans de comunicació per la possible repercussió mediàtica. Twitter ofereix la possibilitat de trencar amb aquests esquemes i crear moviments socials. Un bon exemple en van ser tots els fets de les manifestacions del 15M, a la Plaza del Sol de Madrid i a la Plaça Catalunya de Barcelona, entre d'altres. Tota l'acció duta a terme en aquestes protestes per la degradació del sistema actual van ser promogudes a través de Twitter, ja que els itjans de comunicació no en feien ressò. A nivell educatiu penso que és una eina molt pràctica pel seu potencial informatiu.

Metàfores educatives

Relació entre dues metàfores educatives dels blog del Blink