En aquest treball se'ns plantejava fer una relació entre quin era el territori i la identitat comú que unia les persones del grup, en aquest cas l'Aurora Miró, la Irene Moya i jo.
En un primer moment no vam saber establir aquesta relació, però després de veure'n diferents exemples vam dedicir que el nostre territori comú era el METRO DE BARCELONA.
Vam escollir aquest tema per dos motius diferents. En primer lloc, totes tres integrants del grup som residents a Barcelona, de manera que el metro està inclòs dins el nostre dia a dia. L'utilitzem per anar a la universitat, per anar a la feina, i per moure'ns a qualsevol lloc que ens interessi. D'aquesta manera el metro forma part del nostre dia a dia a la ciutat, i és quelcom que compartim.
En segon lloc, creiem que el metro és un lloc on hi conflueixen molts tipus de persones. És fàcil trobar en un mateix trajecte a nens, jubilats, treballadors, estudiants, estrangers, catalans, i un llarg etcètera. Això ens va dur a observar que el metro té una diversitat que pot resultar molt enriquidora a nivell educatiu, ja que permet observar la complexitat de la societat en la que vivim concentrada en un espai comú.
Després de fer aquest plantejament inicial vam decidir que seria interessant centrar-nos en l'educació al metro, de manera que hi vam distingir els tres tipus d'educacions: la Educació Formal, la Educació No Formal i la Educació Informal.
En l'àmbit de l'Educació formal vam trobar diverses escoles de Barcelona que han treballat amb el metro com a centre d'interès. És a dir, utilitzant com a eix central el Transport Públic de Barcelona han pogut treballar altres competències curriculars, tals com l'ètica, les matemàtiques o la llengua.
En l'àmbit de l'Educació No Formal vam distingir diverses campanyes dutes a terme des de TMB per tal d'educar als ciutadans envers les correctes actituds dins del metro.
En l'àmbit de l'Educació Informal vam creure convenient destacar que, degut a la diversitat de persones dins del territori del metro, dia a dia es dónen situacions que permeten crear una sèrie de patrons de comportament estereotipats en relació a aquest àmbit, i que poc a poc es poden traslladar a altres situacions de la vida quotidiana de cadascú. Cedir el seient a una persona gran, deixar sortir abans d'entrar, o ajudar a una persona invident a moure's per les xarxes de metro en poden ser algun exemple.
Finalment, vam incloure un vídeo d'una publicitat anglesa, el lema de la qual és "Children see. Children Do", fent referència a que l'educació dels infants no només depèn d'allò que els puguem ensenyar, sinó també d'aquelles actituds que dia a dia veuen, i que tendeixen a repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada